Hi havia una vegada una una petita Júlia que un dia va tenir la gran sort de trobar-se amb el que seria la seva passió, la dansa clàssica. Aquesta Júlia des de els 3 anys que es va endinsar cegament amb aquest món paral·lel. Viatjava, competia, somiava, entrenava però sobre tot gaudia del seu talent innat. Als 16 anys va ser becada per anar-se’n a estudair a Londres i poder seguir formant-se com a ballarina professional en una de les millors escoles de dansa clàssica del món. Dos anys després, la seva vida es va parar per complert: una lesió inseperada va fer que aquell somni tan sacrifitat es trenqués. Així doncs la Júlia, ja major d’edat, va decidir tornar a la seva ciutat natal i reinventarse tota ella. I així va ser com després d’uns anys de comprensió i acceptació de la seva nova vida, la Júlia va seguir els seus instints i es va ficar en el món laboral i va continuar estudiant com Assistenta a la Direcció, incorporant-se a la seva nova vida aprofitant totes les seves habilitats i disciplines apreses en el seu món especial com a ballarina professional.

Aquesta Júlia responsable, organitzada, social, empàtica, emprendedora i amb un fort caràcter soc jo mateixa, amb ganes d’aprendre de la vida i arribar a menjar-me el món. Per això sé que ara és el moment de projectar tot el que he après.